La psicòloga ens vol veure

La lectura de la comunicació presentada per Urbano Alonso del Campo i Marco Bettini (Universitat de Granada) a les VII Jornades de Psicoanàlisis a La universitat, 2000): “Perspectivas actuales entre neurociencia y psicoanálisis”, m’ha fet recordar i connectar amb un aspecte molt important del les psicoteràpies que realitzo amb els nens. Són les trobades amb els pares i com les enfoco i com des d’aquí puc explicar en millor condicions allò que pretenc.

Teniu els votre fill/a en teràpia i la psicòloga us ha dit que no n’hi ha prou en portar el nen 1 ò 2 cops per setmana a la consulta; ens haurem de veure tant sovint com puguem ( i a més vol tenir contacte amb l’escola).

La Dra. Regina Pally, psiquiatre i psicoanalista, ens diu que la criança no és una relació d’una tasca per completar un treball o per fer-ho bé*. I afegeix: Una forta relació pare-fill és el regal més important que vosté pot donar al seu fill. És el regal que es segueix donant*.

Les relacions amb l’infant tenen a veure amb la cura, la connexió, la comprensió i la comunicació.

Quan a la consulta els pares demaneu “Què hem de fer?. Normalment us dic que no ho sé, i molt sovint, i ho puc entendre, això suscita desconfiança… Però normalment també us dic que el que intentarem fer en aquestes trobades serà construïr una resposta des de la comprensió, que ens donarem el temps que necessitem per reflexionar sobre el que ha passat per comprendre-ho millor i estar ens millors condicions de respondre en altres ocasions.

Perque no és prou reaccionar al seu comportament, cal entendre que hi ha sota. El comportament està comunicant una sensació, o una intenció o una creença que té l’infant*. No sempre tenim el temps suficient per reflexionar sobre la situació que el moment que es dona. Però ara si que en tenim i podrem desplegar la nostra capacitat de comprensió per entendre que està passant realment amb l’infant, amb nosaltres i entre l’infant i nosaltres.

Per això aquestes trobades pretenen fomentar la capacitat reflexiva en la relació amb els fills. Perquè els pares que poden ser reflexius estaran en millors condicions per comprendre, respectar i validar la perspectiva de l’infant (R. Pally)

I encara que no en siguem conscient, la nostra resposta en vers l’altre, sempre porta implícita una certa comprensió o interpretació d’allò que està passant. Sovint també ens fem un embolic i responem des del cansament, els conflictes propis i els nostres infants interns. I també sovint les nostres comunicacions poden ser contradictòries, perquè intentem “dissimular” ( i realment és el que hem de fer i vol dir que estem controlant l’enfado que ens ha produït) allò que realment estem sentit amb una resposta més atemperada. Per això i seguint amb la R. Pally l’important en la criança dels fills no és el que fas, l’important és còm ho fas.*

En aquests espais veurem si “el què fem” és encertat en relació als vostres fills o té més a veure amb vosaltres. Penseu que els vostres fills és això el que detecten.

Si atenem a la pròpia experiència com a fills ens adonem que hem après més d’allò que hem vist fer als pares que no d’allò que ens han dit.

El fenòmen del vincle i els efectes de la comunicació no verbal són exemples de còm les persones ens regulem recíprocament psicobiològicament. Tant en les díades adult-adult com en la relació mare-nadó.
Les respostes de separació com les d’unió estarien madiatitzades per diferents neurotransmissors, amb referència a l’amigdala.*

Les comunicacions no verbals poden portar informació sobre els estats bioemocionals entre individus, regulant d’aquesta forma el funcionament biològic d’ambdues persones en una cadena que va des de l’expresió facial, la modulació autònoma (sistema neurovegetatiu) de les funcions corporals, fins els sentiments subjectius associats amb l’emoció*.

Això vull dir quan us dic que allò que el nostre fill escolta de nosaltres viatja a la velocitat del sò i el que veu en nosaltres a la velocitat de la llum. (Abans d’escoltar el trò veiem el llamp)

Per tant la comunicació no verbal enfatitza la neuroregulació entre els individus manifestant la influència inconscient sobre la biologia, l’emoció i la conversa verbal amb l’altre*.

Amb el temps que ens permetem en aquestes trobades podem desenvolupar capacitats com l’observació del que ha passat, comprensió dels sentiments, conflictes i ansietats que hi ha en el comportament del vostre fill i en la vostra resposta; i essencialment, com diu Pally, la funció reflexiva.

(*) Cites de l’article publicat a SEPψPΝΑ, “Perspectivas actuales entre neurociencia y psicoanálisis” per Urbano Alonso del Campo i Marco Bettini (Universitat de Granada) a les VII Jornades de Psicoanàlisis a La universitat, 2000)
PALLY, R., Emotional Processinp: The mind-body connections en International Jotunal of Psychoanalysis (1998), 79 (2), 347-362

Deixa un comentari